Els trastorns de control d'impulsos representen un desafiament significatiu per a molts adolescents, les seves famílies i els professionals de la salut mental. Aquestes condicions afecten la capacitat del jove per resistir impulsos, temptacions o urgències que poden resultar perjudicials per a ells mateixos o per a altres.

Què són els trastorns de control d'impulsos?

Els trastorns de control d'impulsos es caracteritzen per la dificultat per resistir un impuls o temptació de fer actes potencialment perjudicials.

En adolescents, aquestes condicions poden manifestar-se de diverses maneres, des de comportaments desafiadors fins a autolesions, i solen tenir un impacte significatiu en el funcionament social, acadèmic i familiar.

Prevalença dels trastorns

Segons l'Organització Mundial de la Salut, els trastorns del comportament es troben, juntament amb la depressió i l'ansietat, entre les causes principals de malaltia i discapacitat en els adolescents. Aquests trastorns són més freqüents entre els adolescents joves que entre els de més edat. I les conductes destructives o desafiants afecten el 3,6% dels adolescents de 10 a 14 anys i al 2,4% dels de 15 a 19 anys.

Principals trastorns relacionats amb el control d'impulsos

Trastorn Negativista Desafiant (TND)

El TND es caracteritza per un patró persistent de conducta desobedient, hostil i desafiant cap a les figures d'autoritat. És un patró constant que afecta significativament la vida quotidiana.

Els símptomes característics són: discussions freqüents amb adults; negativa a complir regles o peticions; conductes deliberades per molestar els altres; culpar altres pels seus errors; susceptibilitat i irritabilitat freqüent; i ressentiment i venjança.

Trastorn de conducta

Més greu que el TND, implica la violació persistent de normes socials i de drets dels altres. Es caracteritza per: agressió cap a persones o animals; destrucció de la propietat; violacions greus de normes establertes; i absència de remordiments.

Trastorn d'agressivitat intermitent

Aquest trastorn es caracteritza per episodis recurrents de conductes agressives desproporcionades en intensitat o durada respecte al desencadenant. Així, els principals símptomes que presenten són: rampells verbals o físics freqüents; reacció desproporcionada davant de petites provocacions; dificultat per controlar la ira; i/o episodis d'agressivitat seguits de penediment.

Autolesions no suïcides

Aquí l'autolesió a l'adolescent cerca alleujar emocions negatives, resoldre conflictes interpersonals o induir sentiments positius. Les manifestacions habituals inclouen: talls superficials als braços, nines o cames; cremades autoinfligides; colpejar-se un mateix; interferir en la cicatrització de ferides; i/o arrencar-se cabell o pestanyes.