CARACTERÍSTIQUES I SÍMPTOMES DEL THP 

Les persones amb THP presenten un conjunt de trets i comportaments que els diferencien de la població general. Entre els principals símptomes es troben:

• Cerca constant d'atenció: Senten una forta necessitat de ser el centre d'atenció en qualsevol situació i es poden sentir ignorats o molestos si no ho aconsegueixen.
• Expressió emocional exagerada: Mostren emocions intenses i canviants, que poden semblar superficials o exagerades.
• Comportament seductor o provocatiu: Utilitzen l'aparença física i les actituds seductores per captar l'atenció.
• Dificultats en relacions interpersonals: Les relacions solen ser intenses, però superficials i poc duradores.
• Dramatisme i teatralitat: Tenen una manera expressiva i exagerada de comunicar-se, cosa que pot fer que les seves emocions semblin fingides.
• Suggestionabilitat: Són fàcilment influenciables pels altres i per les circumstàncies.
• Autopercepció distorsionada: Consideren que les seves relacions són més íntimes del que són realment.

CAUSES I FACTORS DE RISC

Les causes exactes del THP no estan completament clares, però es creu que és el resultat duna combinació de factors biològics, psicològics i ambientals. Entre els factors de risc s'inclouen:

• Factors genètics: Hem observat que el THP pot ser més comú en persones amb antecedents familiars de trastorns de la personalitat.
• Factors ambientals: Experiències infantils com ara el reforç excessiu de comportaments dependents o histriònics poden influir en el seu desenvolupament.
• Factors psicològics: Alguns estudis suggereixen que el THP pot estar relacionat amb patrons d'aferrament insegurs i baixa autoestima

TRACTAMENT

El tractament del THP pot ser desafiant, ja que les persones amb aquest trastorn poden no reconèixer que tenen un problema o poden buscar teràpia només quan enfronten dificultats greus en les relacions o en la vida personal. No obstant això, hi ha opcions terapèutiques efectives, tant individuals com grupals:

a) Psicoteràpia

És la forma de tractament més eficaç, en molts casos pot ser individual o grupal. Entre les teràpies més utilitzades estan:

• Teràpia dialèctico-conductual (TDC): Ajuda a regular les emocions, millorar les relacions interpersonals i reduir la conducta autodestructiva.
• Teràpia cognitivoconductual (TCC): Ajuda a identificar i canviar patrons del pensament negatius i destructius.
• Teràpia basada en la mentalització (TBM): S'enfoca a millorar la capacitat de comprendre els pensaments propis i els dels altres.
• Teràpia focalitzada en la transferència (TFP): se centra a treballar les imatges internalitzades d'un mateix i dels altres que organitzen l'experiència interpersonal i el sentit de si mateix.
• Psicoteràpia d'esquemes: Se centra a canviar els patrons de pensament i comportament disfuncionals arrelats des de la infància.
• Teràpia familiar: Pot ser útil per millorar la comunicació i reduir la tensió a les relacions interpersonals.

b) Medicació

No hi ha una medicació específica per tractar la personalitat, però alguns medicaments poden ajudar a controlar certs símptomes:

• Antidepressius: Per tractar la depressió i ansietat.
• Estabilitzadors de l'estat d'ànim: Per controlar la impulsivitat i els canvis dhumor.
• Antipsicòtics: En alguns casos, poden ser útils per reduir la desregulació emocional.
• Ansiolítics: Per tractar l'ansietat severa i els atacs de pànic.

c) Estil de vida i autocura

Les persones poden beneficiar-se de pràctiques d'autocura, com ara:

• Exercici regular: Ajuda a reduir l'estrès i millora l'estat d'ànim.
• Tècniques de relaxació: La meditació i el mindfulness poden ajudar a regular les emocions.
• Mantenir una rutina estable: Tenir horaris estructurats per dormir, menjar i fer activitats pot ajudar a reduir l'ansietat.
• Xarxa de suport: Comptar amb familiars i amics comprensius pot ser clau per a la recuperació.

Impacte a la vida quotidiana

El Trastorn Histriònic de la Personalitat (THP) pot afectar diverses àrees de la vida duna persona. En les relacions interpersonals, aquestes poden ser intenses i dramàtiques, amb conflictes freqüents i ruptures a causa de la necessitat datenció i la manipulació emocional. A l'àmbit laboral, el comportament teatral i la sensibilitat a la crítica poden generar dificultats a la feina. Quant a l'autoimatge i l'autoestima, la recerca constant de validació externa pot fer que l'autoestima sigui fràgil i dependent de l'aprovació dels altres.