Els trastorns de l'àrea de la conducta alimentària en nens fan referència a qualsevol rebuig a l'alimentació prou greu per ocasionar un problema nutricional o socioemocional.

Aquests trastorns de la conducta alimentària (TCA) afecten tant la salut física com mental dels nens. Es caracteritzen per hàbits alimentaris irregulars o una obsessió amb el pes o per la imatge corporal desproporcionades, que poden afectar la vida diària i les activitats apropiades per al seu desenvolupament.

Segons estimacions de l´Associació Espanyola de Pediatria, fins a un 20-30% de nens sans i un 80% d´aquells amb necessitats especials pateixen algun tipus de dificultat amb l´alimentació. No obstant això, només compleixen criteris de trastorn de conducta alimentària entre un 1 i un 5%.

TIPUS DE TRASTORNS DE L'ALIMENTACIÓ EN NENS

Els TCA més comuns entre els nens són els següents:

Anorèxia nerviosa. Es caracteritza per l'acte dejuni intencionat i l'exercici excessiu diàriament a causa de la por de guanyar pes, juntament amb una percepció distorsionada de la imatge corporal. Un nen que pateix d'anorèxia pot estar perillosament baix de pes i, tot i així, creure que està amb sobrepès.

Bulímia nerviosa. El consum regular de grans quantitats de menjar és el símptoma principal, però després de cada atracó, el seu cos s'involucra en alguna forma inapropiada de purga, com ara el vòmit autoinduït, el consum excessiu de laxants o exercicis extrems per restringir l'augment de pes.

Trastorn per atraca. En aquest trastorn, un nen consumeix grans volums de menjar en un període molt curt com si estigués afamat mentre se sent completament fora de control, però no participa en cap activitat posterior de purga.

Evitació o restricció de la ingesta daliments rellevants. Abans conegut com a trastorn de l'alimentació selectiva, es manifesta en la manca d'interès per menjar o l'aversió a determinats aliments. Pot provocar problemes nutricionals i fins i tot problemes físics al creixement.

Símptomes d'alerta de trastorns de conducta alimentària en nens

Alteració en els hàbits alimentaris. Saltar-se els àpats, menjar de manera clandestina o autolimitació en qüestions alimentàries sense raó mèdica aparent.

Percepció distorsionada sobre el pes i la figura.Parlar sobre el “gros” que estan o no estar a gust amb el seu físic durant períodes prolongats.

Conductes de purga. Ús excessiu de laxants, provocar vòmits o excés dexercici.

Reduïda interacció social. Evitar determinades activitats socials que impliquen compartir i ingerir menjar.

Comportament anormal. Pèrdua de control i mostra d'irritabilitat o alts i baixos a l'estat d'ànim.

Canvis físics. Pèrdua o augment de pes dràstic, cansament, marejos, problemes a l'aparell digestiu i fins i tot no tenir un cicle menstrual regular (en les nenes).