SÍMPTOMES

Les persones amb un PPD són molt receloses. Per això, limiten la vida social de manera dràstica. Sovint senten que estan en perill i busquen proves per recolzar les seves sospites. Tenen dificultat per veure que la seva desconfiança és desproporcionada pel seu entorn.

• Absència de confiança i sospita cap als altres i les motivacions dels seus actes.
• Creuen que els altres intenten fer-los mal.
• Dubten de la lleialtat dels altres.
• No confien en els altres per por que usin la informació en contra.
• Es prenen els comentaris innocents o les situacions que no són amenaces com a insults o atacs cap a la seva persona.
• Hostilitat o enfadat davant a allò que perceben com a desaires o insults.
• Estan constantment alerta o en guàrdia davant de possibles amenaces.
• Són rancorosos.
• Solen sospitar que el seu cònjuge o parella sexual és infidel, però no tenen motius per fer-ho.

Els pacients amb trastorn paranoide de la personalitat sovint tenen dificultats amb les relacions interpersonals. Quan els altres responen negativament a ells, prenen aquestes respostes com una confirmació de les sospites originals.

CAUSES

Les causes exactes del trastorn paranoide de la personalitat no es coneixen completament. Es considera que és una combinació de factors biològics, genètics i ambientals. Experiències primerenques de trauma o situacions estressants poden contribuir al desenvolupament de la desconfiança i la suspicàcia característiques daquest trastorn.

TRACTAMENT

• Psicoteràpia: La teràpia cognitivoconductual és una opció comuna. Tot i això, establir una relació terapèutica pot prendre temps a causa de la desconfiança inherent al trastorn.
• Medicaments: No hi ha medicaments específicament dissenyats per tractar els trastorns de la personalitat, però es poden fer servir medicaments per tractar símptomes específics com l'ansietat severa o la depressió.

El nivell alt general de sospita i desconfiança en els pacients fa difícil establir una bona relació amb el terapeuta. Expressar qualsevol reconeixement de validesa en pacients amb sospites pot facilitar una aliança entre el pacient i el metge. Aquesta aliança pot llavors permetre als pacients participar en la teràpia cognitivoconductual o estar disposat a prendre qualsevol medicament (p. ex., antidepressius, antipsicòtics atípics) prescrits per tractar símptomes específics.

D'altra banda, aquests pacients poden aprendre estratègies per fer servir l'estrès, desenvolupar habilitats de comunicació i millorar les relacions interpersonals pot ser útil per als que pateixen trastorn paranoide de la personalitat. També és crucial el suport de la família i amics, els qui necessiten entendre la naturalesa del trastorn per proporcionar l'ambient més comprensiu i menys amenaçador possible. Com que el trastorn paranoide de la personalitat afecta profundament les relacions interpersonals i la qualitat de vida, és important que aquells que mostren signes del trastorn siguin encoratjats a buscar avaluació i ajuda professional.

Atès que els trastorns de la personalitat poden ser complexos, el diagnòstic l'ha de fer un especialista amb experiència en la matèria. En aquest sentit, a Itersia som experts en l'avaluació i el tractament d'aquests trastorns