Les dificultats d'aprenentatge com la dislèxia, la discalcúlia o el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat o sense (TDAH/TDA) impacten no només el rendiment acadèmic, sinó que també afecten el benestar personal, l'autoestima i les relacions socials.

Què són els trastorns daprenentatge?

Es consideren trastorns del desenvolupament que interfereixen amb tasques fonamentals com llegir, escriure, realitzar operacions aritmètiques o parar atenció, fins i tot quan la capacitat intel·lectual de la persona està a la mitjana o per sobre de la mitjana. Aquests trastorns no són resultat de manca desforç, motivació o problemes sensorials i emocionals. L'origen sol ser neurològic i genètic.

Dislèxia: dificultat amb la lectura 

La dislèxia és un trastorn específic de l'aprenentatge que impacta la precisió i la fluïdesa de la lectura d'una persona. No és un problema de visió o intel·ligència sinó la dificultat de reconèixer paraules, associar sons amb lletres i comprendre el text; tot això impedeix llegir i entendre les paraules correctament.

Els símptomes més comuns de la dislèxia en adolescents són llegir de manera lenta o amb interrupcions, dificultats per resumir o seguir instruccions escrites, errors d'ortografia persistents, baixa comprensió lectora i evitar tasques escolars que impliquin lectura.

Segons la Federació Espanyola de Dislèxia, aquest trastorn afecta entre el 10 i el 15% de les persones.

Historial familiar de dislèxia, naixement prematur o baix pes en néixer i la exposició prenatal al tabac o alcohol són factors de risc reconeguts de la dislèxia.

Discalculia: dificultats relacionades amb les matemàtiques

Encara que la dislèxia és un terme més comú, la discalcúlia és un trastorn igual de desafiador i que pot arribar a afectar nombrosos adolescents. dificultat de comprensió de conceptes numèrics, i la incapacitat per realitzar operacions matemàtiques.

Els adolescents que pateixen discalcúlia presenten dificultats per memoritzar taules de multiplicar, no entenen quantitats o magnituds, confonen signes matemàtics, necessiten constantment fer servir els dits per comptar i mostren ansietat cap als exàmens de matemàtiques.

Pel que fa a la seva prevalença, la Federació Espanyola de Dislèxia apunta que pateixen aquest trastorn entre el 3 i el 6% de la població, encara que molts no estan diagnosticats a causa de la manca de formació especialitzada a l'entorn escolar.

Entre els factors de risc de la discalcúlia cal esmentar historial familiar de dificultats matemàtiques, diagnòstic previ de TDAH o dislèxia i sota estímul matemàtic a la primera infància.