Les habilitats socials comprenen un conjunt de conductes que són indispensables per poder relacionar-se i per tant interactuar de manera efectiva amb els altres. Inclouen la facultat de poder iniciar una conversa, expressar proporcionalment les emocions, comprendre les normes socials i treballar amb altres. Quan aquestes habilitats es veuen trastocades, hi ha problemes que impacten el desenvolupament emocional, acadèmic i social de nens, adolescents i adults.

Alguns dels problemes més comuns en adolescents són la timidesa extrema, el trastorn de l'espectre autista (TEA) i el bullying o assetjament escolar. Cadascú té les seves pròpies causes i particularitats, però tots tenen en comú que, si no són atesos a temps, empitjoren, i molt, la qualitat de vida.

Timidesa: molt més que ser reservat

La timidesa en els adolescents pot estar acompanyada d'un conjunt d'emocions intenses bàsiques com a por i ansietat.

Els adolescents tímids, sovint, eviten parlar en públic o no intervenen en ser sol·licitat en grups, se senten incòmodes davant de persones que són desconegudes per a ells, tenen por de ser jutjats o de ser rebutjats i presenten tendència cap a l'aïllament.

Si la timidesa obstaculitza la vida escolar normal, les amistats o redueix l'autoestima, caldria una intervenció professional. La timidesa no tractada pot derivar en ansietat social, oportunitats educatives o laborals restringides i aïllament emocional.

Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)

El TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta la capacitat de comunicar-se, interactuar socialment i participar en diverses activitats. Alguns adolescents amb TEA poden tenir un alt funcionament intel·lectual però dificultats en l'empatia o en el llenguatge no verbal; altres poden presentar necessitats de suport significatives.

El TEA es pot manifestar com a incapacitat per reconèixer adequadament gestos, expressions facials o normes socials, poca iniciativa en les relacions socials, interessos molt intensos i repetitius i en problemes per adaptar-se a canvis o imprevistos.

Pel que fa als factors de risc, la genètica és el més important: hi ha un alt grau d'herència al TEA. També hi influeixen factors prenatals, com ara infeccions durant l'embaràs o l'exposició a substàncies tòxiques.

Segons dades de FUNCAS, a Espanya el nombre d'estudiants no universitaris amb TEA és de 69.000, dels quals el 83% són homes. Aquestes xifres s'han quadruplicat en la darrera dècada. L'augment dels diagnòstics es deu en part a una millor detecció, encara que encara s'estan fent estudis respecte a possibles influències ambientals.

Si el TEA no és tractat a l'adolescent pot derivar en aïllament, ansietat, depressió i altres formes de trastorns de salut mental.