EN QUÈ CONSISTEIX?

La MBT es fonamenta en la teoria de l'aferrament, que postula que les primeres experiències amb els cuidadors influeixen significativament en el desenvolupament de la capacitat de mentalització. Un aferrament segur facilita el desenvolupament d'aquesta habilitat, mentre que un aferrament insegur o desorganitzat la pot obstaculitzar.

L'objectiu de la MBT és enfortir la mentalització, ajudant les persones a identificar els seus pensaments i emocions, així com a interpretar de manera més precisa les intencions i els sentiments dels altres. Això s'aconsegueix mitjançant intervencions terapèutiques estructurades que fomenten la reflexió i el desenvolupament d'habilitats interpersonals.

APLICACIONS CLÍNIQUES

Tot i que inicialment va ser dissenyada per al tractament del Trastorn Límit de la Personalitat, la MBT també s'ha mostrat eficaç en altres trastorns, incloent-hi:

• Trastorns de la personalitat: A més del TLP, s'ha utilitzat en el tractament de trastorns com ara el Trastorn de Personalitat Antisocial, on es busca millorar la comprensió dels estats mentals propis i aliens.
• Trastorns relacionats amb traumes o experiències difícils a la infància: La MBT pot ajudar els individus a processar i comprendre com aquestes experiències n'afecten el funcionament actual.
• Trastorns de l'alimentació: S'ha fet servir en casos d'anorèxia i bulímia per explorar les relacions entre els símptomes alimentaris i els processos mentals subjacents.
• Trastorns de l'estat d'ànim: En condicions com ara la depressió i el trastorn bipolar, la MBT pot millorar la comprensió de les emocions i fomentar la consciència emocional.
• Problemes relacionats amb l'establiment de relacions interpersonals: Per conscienciar sobre la importància de les relacions de qualitat i de com influeixen el pacient.

PROCEDIMENT

El procés terapèutic a la MBT s'estructura en diverses fases:

1. Avaluació i compromís: El terapeuta avalua la capacitat de mentalització del pacient, les seves experiències d'aferrament i patrons de pensament i comportament. S'estableixen objectius terapèutics centrats a millorar la mentalització i es fomenta la col·laboració del pacient.
2. Psicoeducació: Es proporciona informació sobre la mentalització i la rellevància que té en la regulació emocional i les relacions interpersonals.
3. Desenvolupament d'habilitats de mentalització: A través de diverses tècniques, el terapeuta ajuda el pacient a reflexionar sobre les seves experiències passades i presents, tot promovent una comprensió més profunda dels seus estats mentals i els dels altres.
4. Aplicació pràctica: S'encoratja el pacient a aplicar les habilitats de mentalització en situacions quotidianes, millorant així les seves relacions i regulació emocional.
5. Consolidació i prevenció de recaigudes: Es reforcen les habilitats adquirides i es proporcionen estratègies per mantenir els avenços i prevenir recaigudes.

BENEFICIS

• Millorar la regulació emocional.
• Reduir comportaments impulsius i autodestructius.
• Enfortir les relacions interpersonals.
• Incrementar la comprensió d'un mateix i dels altres.