TRASTORNS DE LA PERSONALITAT

Trastorn de la personalitat obsessivocompulsiva

El Trastorn de la Personalitat Obsessivo-Compulsiva (TPOC) és una condició psicològica caracteritzada per un patró persistent de preocupació per l'ordre, el perfeccionisme i el control mental i interpersonal a costa de la flexibilitat i l'eficiència.

El TPOC és un trastorn de la personalitat classificat en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) dins del grup dels trastorns de la personalitat del Clúster C, caracteritzats per comportaments ansiosos i temorosos Aquest trastorn es manifesta a través d'una preocupació excessiva per l'ordre, l'organització, la organització, diària de la persona que ho pateix.

Les persones amb TPOC tendeixen a ser extremadament rigoroses en l'aplicació de regles, a mostrar-se inflexibles en els seus valors ia dedicar un temps excessiu a tasques sense importància en detriment del benestar i de les relacions interpersonals.

Causes i factors de risc

No es coneix una causa exacta del TPOC, no obstant això, s'han identificat diversos factors de risc que poden contribuir al desenvolupament:

Factors genètics: Hi ha evidència que certs trets de personalitat poden heretar-se, cosa que suggereix un component genètic en el desenvolupament del TPOC.
Factors ambientals: La criança en un entorn molt estricte, amb normes rígides i altes expectatives de perfecció, pot augmentar el risc de desenvolupar aquest trastorn.
Factors cognitius i daprenentatge: Algunes persones aprenen a relacionar-se amb el món de manera controladora i perfeccionista com una estratègia per manejar la incertesa i la por al fracàs.

Símptomes del TPOC

El TPOC es caracteritza per un conjunt de trets persistents que afecten la vida de lindividu. Alguns dels símptomes més comuns inclouen:

Excessiva preocupació per l'ordre i els detalls.
Perfeccionisme extrem que interfereix amb la finalització de tasques.
Necessitat de control sobre els altressi sobre si mateix.
Rigidesa en els seus valors i creences.
Dificultat per delegar tasques o confiar en els altres.
Dedicació excessiva a la feina en detriment de l'oci i les relacions interpersonals.
Acumulació dobjectes per considerar que podrien ser útils en el futur.
Resistència al canvi i forta adherència a normes i regles.

Impacte a la vida quotidiana

El TPOC pot tenir un impacte significatiu en diverses àrees de la vida d'una persona, limitant-ne la capacitat per adaptar-se a noves situacions i afectant-ne les relacions interpersonals.

En làmbit de les relacions interpersonals, la tendència al perfeccionisme i la inflexibilitat poden generar conflictes amb familiars, amics i parelles. Les persones amb TPOC es poden mostrar crítiques cap als altres, cosa que dificulta la comunicació i l'establiment d'enllaços saludables. A l'entorn laboral, encara que la dedicació a la feina pot ser vista com una cosa positiva, el perfeccionisme extrem i la incapacitat de delegar tasques poden generar estrès, retards en el lliurament de projectes i esgotament laboral.

A nivell de salut mental i física, la constant preocupació pel control i l'ordre pot provocar alts nivells d'ansietat i estrès, cosa que alhora pot derivar en problemes físics com mals de cap, trastorns digestius i insomni. La qualitat de vida també es veu afectada, ja que la rigidesa i l'aferrament a rutines poden fer que la persona es perdi oportunitats de gaudir d'experiències noves, afectant el seu benestar emocional i reduint la capacitat per adaptar-se als canvis.

Diagnòstic i tractament

El diagnòstic del TPOC el fa un professional de la salut mental, generalment mitjançant entrevistes clíniques i avaluacions psicològiques. Per ser diagnosticat amb TPOC, la persona ha de presentar un patró de comportament persistent i significatiu en diversos contextos, que causi malestar o deteriorament a la seva vida diària.

El tractament del TPOC sol involucrar una combinació de teràpia psicològica i, en alguns casos, medicació:

Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC): És l'enfocament més efectiu, ja que ajuda la persona a identificar i modificar patrons de pensament rígids, millorar-ne la flexibilitat i reduir l'ansietat associada al perfeccionisme.
Teràpia d'Acceptació i Compromís (ACT): Ajuda les persones a acceptar la incertesa i viure de manera més flexible.
Medicació: En alguns casos, es prescriuen inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) per tractar els símptomes d'ansietat o depressió associats.
Tècniques de maneig de l'estrès: El mindfulness i la relaxació poden ajudar a reduir la necessitat de control i millorar el benestar general.

Necessites ajuda?