ADOLESCÈNCIA

Dificultats en el control dels impulsos

Els trastorns de control d'impulsos representen un desafiament significatiu per a molts adolescents, les seves famílies i els professionals de la salut mental. Aquestes condicions afecten la capacitat del jove per resistir impulsos, temptacions o urgències que poden resultar perjudicials per a ells mateixos o per a altres.

Què són els trastorns de control d'impulsos?

Els trastorns de control d'impulsos es caracteritzen per la dificultat per resistir un impuls o temptació de fer actes potencialment perjudicials.

En adolescents, aquestes condicions poden manifestar-se de diverses maneres, des de comportaments desafiadors fins a autolesions, i solen tenir un impacte significatiu en el funcionament social, acadèmic i familiar.

Prevalença dels trastorns

Segons l'Organització Mundial de la Salut, els trastorns del comportament es troben, juntament amb la depressió i l'ansietat, entre les causes principals de malaltia i discapacitat en els adolescents. Aquests trastorns són més freqüents entre els adolescents joves que entre els de més edat. I les conductes destructives o desafiants afecten el 3,6% dels adolescents de 10 a 14 anys i al 2,4% dels de 15 a 19 anys.

Principals trastorns relacionats amb el control d'impulsos

Trastorn Negativista Desafiant (TND)

El TND es caracteritza per un patró persistent de conducta desobedient, hostil i desafiant cap a les figures d'autoritat. És un patró constant que afecta significativament la vida quotidiana.

Els símptomes característics són: discussions freqüents amb adults; negativa a complir regles o peticions; conductes deliberades per molestar els altres; culpar altres pels seus errors; susceptibilitat i irritabilitat freqüent; i ressentiment i venjança.

Trastorn de conducta

Més greu que el TND, implica la violació persistent de normes socials i de drets dels altres. Es caracteritza per: agressió cap a persones o animals; destrucció de la propietat; violacions greus de normes establertes; i absència de remordiments.

Trastorn d'agressivitat intermitent

Aquest trastorn es caracteritza per episodis recurrents de conductes agressives desproporcionades en intensitat o durada respecte al desencadenant. Així, els principals símptomes que presenten són: rampells verbals o físics freqüents; reacció desproporcionada davant de petites provocacions; dificultat per controlar la ira; i/o episodis d'agressivitat seguits de penediment.

Autolesions no suïcides

Aquí l'autolesió a l'adolescent cerca alleujar emocions negatives, resoldre conflictes interpersonals o induir sentiments positius. Les manifestacions habituals inclouen: talls superficials als braços, nines o cames; cremades autoinfligides; colpejar-se un mateix; interferir en la cicatrització de ferides; i/o arrencar-se cabell o pestanyes.

Factors de risc dels trastorns de control d'impulsos

Els trastorns de control d'impulsos tenen una etiologia multifactorial que inclou:

Factors biològics com a alteracions en neurotransmissors, especialment serotonina i dopamina; predisposició genètica; i disfuncions en àrees cerebrals relacionades amb el control inhibitori.

Factors psicològics com a dificultats en la regulació emocional; baixa tolerància a la frustració; recerca de sensacions intenses; impulsivitat com a tret de personalitat; i comorbiditats com TDAH, ansietat o depressió.

Factors familiars i socials: estils parentals inconsistents o molt autoritaris; absència de límits clars; exposició a violència domèstica; abús físic, sexual o emocional; rebuig per part d'iguals; pressió de grup negativa; ús excessiu de tecnologies i exposició a continguts violents.

Establiment de límits i tractament

El abordatge d'aquests trastorns ha de ser multidisciplinar i personalitzat. Una avaluació integral l'han de fer especialistes en salut mental infanto-juvenil per determinar la gravetat i les característiques específiques de l'afecció de l'adolescent.

Prevenció dels trastorns de control d'impulsos

Les estratègies preventives més efectives inclouen:

  • Foment d'habilitats de regulació emocional des de la infància.
  • Establiment de límits clars i consistents.
  • Promoció destils comunicatius assertius.
  • Detecció primerenca en entorns educatius.
  • Reducció de lexposició a violència en mitjans digitals.
  • Programes de parentalitat positiva.
  • Foment dactivitats estructurades i gratificants.

Els trastorns de control d‟impulsos representen un desafiament significatiu que requereix atenció especialitzada. Amb detecció primerenca, intervenció adequada i un enfocament integral que inclogui l'adolescent, la família i el seu entorn, és possible millorar significativament el pronòstic i la qualitat de vida d'aquests joves.

Necessites ajuda?

Per a qualsevol consulta no dubtis a contactar-nos

caCatalà
Powered by TranslatePress