TRASTORNS DE LA PERSONALITAT
Trastorn de la personalitat esquizotípic
És un trastorn de la personalitat caracteritzat per dificultats en la socialització i patrons de pensament màgic o excèntric. Les persones amb TPE poden experimentar paranoia lleu, il·lusions i distorsions perceptives, però no arriben a la gravetat dels episodis psicòtics de l'esquizofrènia.
Aquest trastorn pertany al grup A dels trastorns de la personalitat al Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), juntament amb el trastorn paranoide i el trastorn esquizoide de la personalitat. S'estima que afecta entre el 3% i el 5% de la població general.
SÍMPTOMES I CARACTERÍSTIQUES
Els principals símptomes inclouen:
- Creences i pensaments màgics: creuen a la telepatia, la clarividència o en senyals sobrenaturals.
- Idees de referència: interpreten situacions quotidianes com si estiguessin dirigides específicament a ells.
- Desconfiança i paranoia: sospiten dels altres i de les seves intencions.
- Experiències perceptives inusuals: poden tenir al·lucinacions lleus o sentir que perceben coses que altres no poden.
- Pensament i discurs excèntric: els seus patrons de pensament solen ser desorganitzats o poc convencionals.
- Afecte inapropiat o restringit: poden semblar freds o emocionalment distants.
- Comportament o aparença excèntrica: la seva manera de vestir o actuar pot ser peculiar o inusual.
- Manca de relacions properes: tendeixen a aïllar-se per la seva dificultat per comprendre i participar en interaccions socials.
- Ansietat social excessiva: experimenten una intensa ansietat en situacions socials, fins i tot amb persones conegudes.
CAUSES I FACTORS DE RISC
Les causes exactes del TPE no estan completament compreses, però es creu que és el resultat duna combinació de factors genètics, biològics i ambientals:
- Genètica: s'ha observat una prevalença més gran en persones amb familiars que tenen esquizofrènia o altres trastorns psicòtics.
- Factors neurològics: estudis han suggerit que el TPE podria estar relacionat amb anomalies en l'estructura i la funció del cervell, particularment en regions involucrades en el processament social i cognitiu.
- Experiències primerenques: abús infantil, negligència emocional i entorns familiars disfuncionals poden contribuir al desenvolupament daquest trastorn.
TRACTAMENT
Les opcions inclouen:
a) Teràpia Psicològica
- Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC): ajuda la persona a identificar i modificar patrons de pensament disfuncionals.
- Teràpia d'habilitats socials: ensenya estratègies per millorar la comunicació i les interaccions interpersonals.
- Psicoteràpia de suport: proporciona un espai segur per expressar emocions i preocupacions.
b) Tractament farmacològic. Encara que no hi ha medicaments específics per al TPE, alguns fàrmacs poden alleujar certs símptomes:
- Antipsicòtics atípics (com risperidona o olanzapina) en casos amb símptomes psicòtics lleus.
- Antidepressius (com els ISRS) si hi ha depressió o ansietat severa.
- Ansiolítics per reduir l'ansietat social intensa.