TERÀPIA INFANTIL

Enuresi i encopresi

Els trastorns per eliminació, que comprenen l'enuresi i l'encopresi, afecten la capacitat dels menors per controlar la micció i la defecació. Aquests trastorns afecten tant la salut física del nen com el seu benestar emocional i fins i tot social.

QUÈ ÉS L'ENURESIS?

Els nens més grans de 5 anys que pateixen enuresi presenten episodis de micció sense control, orinant en llocs com el llit i roba, ja sigui de forma voluntària o intencionada. A aquestes edats s'espera que els nens ja tinguin un control dels esfínters.

El trastorn pot produir-se pel dia oa la nit, sent aquesta última la més comuna. A més, es classifica en:

Enuresi primària: quan el menor mai ha estat capaç de tenir un període perllongat de continència.
Enuresi secundària: si després de, almenys, mig any de control de la micció el menor torna a presentar incontinència.

SÍMPTOMES I CONSEQÜÈNCIES DE L'ENURESIS

A banda de miccions involuntàries en situacions i moments inadequats, sentir pena, culpa i fins i tot vergonya són part dels símptomes d'aquesta malaltia. Les conseqüències per a la salut poden variar des de infeccions recurrents del tracte urinari fins a baixa autoestima i dificultat en les interaccions socials a causa de la por de ser objecte de burles o del rebuig per part dels seus companys.

No és estrany que els nens que pateixen d'enuresi, per exemple, s'abstinguin d'anar a festes o campaments escolars, cosa que obstaculitza les seves habilitats socials.

La prevalença de lʻenuresi tendeix a disminuir amb lʻedat. Segons estimacions de l'Associació Espanyola de Pediatria, als cinc anys la seva incidència varia entre el 6 i el 32%. La primària és dues vegades més comuna que la secundària, amb un increment en la prevalença de la secundària entre els cinc i els set anys.

A Espanya s'estima que existeixen més de 500.000 nens amb enuresi nocturna i té una prevalença de 1,5 a 2 vegades més gran en els homes que en les dones.

CAUSES DE L'ENURESIS

Estudis recents han explorat causes genètiques i neurològiques associades a l'enuresi. Els estudis suggereixen una predisposició hereditària i s'han identificat alteracions en la producció de l'hormona antidiürètica i en la capacitat funcional de la bufeta com a possibles causes subjacents.

QUÈ ÉS L'ENCOPRÈSI?

L'encopresi o incontinència fecal és la defecació en llocs inapropiats per part de nens més grans de quatre anys que no han pogut controlar el seu intestí. Això pot ésser voluntari o involuntari i pot derivar en crònic. L'encopresi té dues modalitats diferents:

Encopresi retentiva: quan la incontinència fecal està relacionada amb el restrenyiment i la retenció fecal.
Encopresi no retentiva: en aquest cas no hi ha evidència de restrenyiment subjacent.

SÍMPTOMES I CONSEQÜÈNCIES PER A LA SALUT DE L'ENCOPRÈSI

Els símptomes de l'encopresi inclouen l'evacuació de femta en llocs no apropiats o retenir femta, cosa que pot portar a distensió abdominal i falta de gana. conseqüències poden ser des de fissures anals, infeccions o problemes emocionals com ara una baixa autoestima, vergonya i aïllament social. Els nens amb encopresi pateixen perquè són objecte de burles que incrementen el malestar psicològic.

Segons l´Associació Espanyola de Pediatria, als 4 anys aproximadament el 3% dels nens mostra signes d´incontinència fecal un cop a la setmana o més. A més, és més comú en nens que en nenes, amb una proporció de 3 a 4 nens afectats per cada nena.

Estudis com el publicat a Journal of Urology suggereixen que entre el 30% i el 50% dels nens amb encopresi també tenen problemes emocionals o de comportament associats, com ansietat, trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i trastorn d'oposició desafiant.

Una àrea de recerca molt sensible és el context social i familiar del nen. En aquest cas, els factors sociopsicològics a la família fomenten la tolerància i, per tant, una manca de preocupació per l'encopresi en els nens.

CAUSES DE L'ENCOPRÈSI

Molts casos d'encopesi es deuen al restrenyiment crònic. Amb el restrenyiment, la femta és dura i pot ser dolorosa d'evacuar. Per això, el nen evita anar al bany. Menjar poca fribra o no beure prou líquid són també altres causes relacionades.

D'altra banda, l'estrès emocional pot desencadenar encopresi. Un estrès derivat d‟un aprenentatge conflictiu o prematur per anar al bany o per factors com el divorci dels pares o el naixement d‟un germà.

FACTORS DE RISC

Diversos factors contribueixen al desenvolupament dels trastorns per eliminació. A l'enuresi, a més de la predisposició genètica, s'han identificat factors com el retard en la maduració del sistema nerviós central, alteracions en la producció de lhormona antidiürètica i dificultats en despertar durant la nit.

Adoptar un enfocament multidisciplinari per abordar aquests trastorns en els menors és crucial: els psicoterapeutes poden identificar factors emocionals, familiars o conductuals que contribueixen a aparèixer-los.

Necessites ajuda?